Sant Jordi 2018
Paradeta de l'Associació de Relataires en Català

Rambla de Catalunya, 6
Barcelona

Paradeta de Sant Jordi - Associació de Relataires en Català (ARC)

Sant Jordi 2018

Paradeta de l'Associació de Relataires en Català
Rambla de Catalunya, 6 - Barcelona

Autores i autors - Llibres - Horaris de signatura
— Llistat provisional —


A

MERCÈ AMAT - JOAN COLOMER (a partir de les 18:45)
          — LA LLUM, ENDINS ESCRITA (Poesia i pintura)

VICENÇ AMBRÒS (de 9 a 15)
          — LABERINTS (Narrativa)
          — ASIMETRIA (Poesia)

MONTSE ASSENS (de 10 a 13 i de 15 a 20)
          — APARTHEIDS (Poesia)
          — BUGADA (Poesia)
          — A L'ALTRE COSTAT DE LA PELL (Poesia)
          — GLOPS DE NIT (Poesia)

TONI ARENCÓN ARIAS - MIQUEL ÀNGEL ARENCÓN LLOBET (de 17 a 19)
          — LA CASA DELS ENGANYS DELS SENTITS (Narrativa)

TONI ARENCÓN ARIAS (de 17 a 19)
          — L'ÀNIMA DE L'ASSASSÍ (Narrativa)

FERRAN D'ARMENGOL (de 9 a 12)
          — MONSTRUARI (Relats)

ROSA MARIA ARRAZOLA (a partir de les 12)
          — NERO NERO NAS (Poesia)
          — BUIT DE MARÇ (Poesia)

C

GLÒRIA CALAFELL (d'11 a 14)
          — TERRA HUMIDA (Poesia)
          — BASAMENTS CATALOGATS (Poesia)
          — ESFERES DISPERSES (Poesia)

ANTONI CASALS (de 9 a 13)
          — ELS CAUS DEL CUC (Poesia)
          — NO PLORIS PER CREÜSA, ENEES (Poesia)

JÚLIA COSTA ( de 10 a 12)
          — LA CENDRA DELS ANYS (Narrativa)
          — LES FRÀGILS PARAULES (Poesia)

MARGA CRUZ - MONTSE ASSENS
          — SOTA UN CEL D'ESTRELLES (Àlbum il·lustrat)

F

CARLES FERRAN
          — COM LA LLUÏSSOR D'UN ESTEL EXTINGIT (Poesia)

I

EMÍLIA ILLAMOLA (de 12 a 13)
          — CABRILS, SAO PAULO, BARCELONA (Narrativa)
          — ENCARA HI HA PAPALLONES AL JARDÍ (Narrativa)

L

ALEXANDRE LACAMBRA BOADA (de 10 a 13h)
          — CIÈNCIA DE LA FICCIÓ (Contes)

LIUDMILA LIUTSKO (de 16 a 17)
          — EL CONTE DE L'ESPURNETA DEL SOL (Conte)

MONTSERRAT LLORET
          — LOGOS AMPHÍBOLOS (Relats)

M

MADOLA i MONTSE ASSENS
          — OSTATGES POLÍTICS (Poesia i pintures)

XAVIER MARCET (de 10 a 12)
          — EL BLUES D’ODISSEU (Relats)

SÒNIA MOLL (d'11:30 a 14)
          — NON SI MALE NUNC (Poesia)
          — I DÉU EN ALGUN LLOC / Y DIOS EN ALGÚN LUGAR (Poesia)

P

ROSER PADRÓS (de 10 a 11)
          — DES DE LA MEVA FINESTRA (Relats)

MARTA PÉREZ SIERRA (de 12 a 14)
          — UN SEGON FORA DEL DUBTE (Poesia)
          — LLAVORS, ELS PEIXOS (Poesia)

FERRAN PLANELL (de 15 a 20)
          — LA SENDERA DEL PENSAMENT (Aforismes)

R

SÍLVIA ROMERO (de 17 a 19)
          — L'ESBORRANY (Narrativa)
          — BRUSQUINA D'INSTANTS (Poesia)

S

EMPAR SÀEZ
          — QUATRE ARBRES (Poesia)
          — DONA I OCELL (Poesia)

TERESA SABORIT (al matí i de 18 a 20)
          — ELS LLOPS JA NO VIUEN ALS BOSCOS (Narrativa)
          — 200 MUSES (Relats)



«La Casa dels Enganys dels Sentits»

Toni Arencón Arias - Miquel Àngel Arencón Llobet

—————
ARC

La Casa dels Enganys dels Sentits (Toni Arencón Arias - Miquel Àngel Arencón Llobet)

La Casa dels Enganys dels Sentits


Toni Arencón Arias - Miquel Àngel Arencón Llobet

ARC
Col·lecció Literària Elisenda Sala / 4 – Narrativa
Pàgines: 192 - Enquadernació: Rústica amb solapes
Il·lustracions interiors en color
Primera edició: Abril de 2018
Mida: 15 x 23 cm
ISBN: 978-84-17220-03-7
ISBN ebook-pdf: 978-84-17220-05-1

'La Casa dels Enganys dels Sentits (Toni Arencón Arias - Miquel Àngel Arencón Llobet) - Llibre solidari'
Edició a benefici del col·lectiu
de les meravelloses persones amb diversitat intel·lectual:
El Tamariu

#CorTamariu


Sinopsi

«També tenim Cases dels Enganys dels Sentits
on tota mena de trucs, impostures, il·lusions
i falses aparences exhibim.»

La Nova Atlàntida
Francis Bacon


París, 1887

     Melchior Janis de Beranger, "mestre artesà de les mesures del temps", ha concebut la fantàstica idea de convertir la seva mansió familiar en una "Casa dels Enganys dels Sentits", on els somnis puguin complir-se, on res sigui el que sembla ser...

     Per fer coincidir la seva inauguració amb l'Exposició Universal de París decideix envoltar-se dels més genials i visionaris personatges de l'època, com l'escriptor Jules Gabriel Verne, l'enginyer Alexandre Gustave Eiffel, els germans Lumière, l'empresari Josep Oller, l'inventor Thomas Alva Edison, el fotògraf August Atget, l'arquitecte Hector Guimard o els pintors Camille Pissarro i Henri de Toulouse-Lautrec.

     El Laberint dels Miralls, el Rellotge Còsmic Universal, la Cambra de les Percepcions Errònies, la Torre de l'Equilibri, el submarí Nautilus, l'Increïble Passadís Minvant, el Món de Lilliput, el Món de Brobdingnag, la Sala de les Joguines, els ocells mecànics, els autòmats, el diorama de París...

     Des de la captivadora actriu Sarah Bernhard fins els pallassos Footit i Chocolat, la clownessa Cha-U-Kao, o les ballarines de cancan del Moulin de la Galette, la "crème de la crème" de la ciència, de l'art i de la cultura de la Ciutat de la LLum, descobriran sorpresos les fantasies que atresora al seu interior La Casa dels Enganys dels Sentits.

«Tot allò que una persona pot imaginar,
altres ho poden fer realitat.»
Jules Verne


     Toni Arencón Arias (El Prat de Llobregat, 1963) és autor de les novel·les L’ànima de l’assassí (XXXII Premi de Narrativa Ribera d’Ebre) i Luxúria (XXVII Premi Benvingut Oliver de la Vila de Catarroja), del poemari Anhelada pretèrita pluja (Premi de Poesia Miquel Bosch i Jover) i de les antologies La ballarina cega de Sidi Bou Saïd i altres relats en clau de lírica i El jurament i altres narracions oníriques. És membre de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, de l’Associació d’Escriptors del Prat Tinta Blava i de l’Associació de Relataires en Català, on col·labora com a editor de la revista literària Lo Càntich i en les diverses publicacions d’aquesta entitat.

     Miquel Àngel Arencón Llobet (El Prat de Llobregat, 2001) ha rebut premis infantils i juvenils, com el Sant Antoni de prosa (El Perelló) i ha publicat contes i narracions en les antologies col·lectives L’aigua i Relats absurds.
     La Casa dels Enganys dels Sentits és la seva primera novel·la.



Tast de La Casa dels Enganys dels Sentits
Toni Arencón Arias - Miquel Àngel Arencón Llobet
(Cortesia de l'ARC)

La Casa dels Enganys dels Sentits (Miquel Àngel Arencón Llobet - Toni Arencón Arias)

I

LA PALLASSA CHA-U-KAO I EL MESTRE RELLOTGER
________________________________________________________

«El teatre de l’Opéra-Comique no és més que
un munt de runes. Eren tres quarts i cinc minuts
de nou quan es va produir el primer senyal.
Tot d’una, durant el ball de Bohèmia, petites
espurnes van començar a caure davant de
l’escenari. En un principi, una mica espantats,
vàrem pensar que aquella polseguera lluminosa
provenia dels carbons dels llums elèctrics.»

Le Figaro
Edició del dijous, 26 de maig de 1887


PARÍS, 1887

     El dimecres 25 de maig de 1887 es va produir un terrible i desgraciat incendi a l’interior de la Salle Favart de París, amb capacitat per a mil sis-cents espectadors i seu de la companyia Opéra-Comique. En aquella data funesta un centenar de persones van perdre la vida, asfixiades pel fum o a causa de les flames.

     La fatal conflagració, que va destruir completament l’edifici, es va originar durant la representació de l’òpera Mignon, del compositor francès Ambroise Thomas.

     A dos quarts de nou del vespre l’orquestra acoblava l’obertura. Res no feia presagiar la tragèdia que sobrevindria vint minuts més tard. Durant la segona escena de l’acte primer, quan Mademoiselle Cécile Simonnet, en el paper de Philine, declamava: «Quel est, je veux le savoir, / Ce beau coureur d’aventure? / Il nous cache sa figure / Et n’a pas l’air de nous voir», un espurneig atragué l’atenció dels actors.

     Llavors, malgrat les repetides advertències del director d’escena i de les peticions de tranquil·litat dels barítons Émile-Alexandre Taskin i Gabriel Soulacroix, quan les espurnes i les runes en flames van començar a caure sobre el públic, els terroritzats espectadors es van precipitar en una fugida desesperada a la recerca dels vomitoris més propers.

La Casa dels Enganys dels Sentits - Incendi de la Salla Favart de París (Illustrated Sporting and Dramatic News, 1887)

     El fum negre i espès impedia la visió i la calor de les flames era insuportable.

     La pallassa Cha-U-Kao, que havia de participar com a ballarina de repartiment, es va salvar de miracle. A mig vestir i presa del pànic, tot adonant-se que li resultaria impossible aconseguir arribar a la porta de sortida, va decidir escapar del foc pujant al més amunt possible, fins a una de les cornises superiors de l’edifici.

     Allà dalt, en companyia de dues extres, d’un acomodador i de tres espectadors que havien tingut el mateix pensament, va ser rescatada per una parella d’heroics bombers que van alçar una escala de vint metres entre les flames que devoraven el teatre, van lligar-li una corda de seguretat al voltant de la cintura i van ajudar-la a baixar fins a la Rue de Marivaux.

La Casa dels Enganys dels Sentits - Incendi de la Salla Favart (La Nature, 18/06/1887)

     Estava mig asfixiada, amb els cabells despentinats i socarrimats, la faldilla cremada i la cara ensutjada de negre.

     Per aquest motiu, dos mesos més tard, la nit del diumenge 24 de juliol, quan es va desencadenar sobre el cel de la ciutat de París una fabulosa tempesta elèctrica, Cha-U-Kao, que havia d’actuar en l’espectacle del Moulin de la Galette en un esbojarrat número on combinava el ball del cancan amb vertiginoses acrobàcies, es va negar a trepitjar l’escenari. Tenia por que les aspes del vell molí atraguessin els raigs elèctrics.

La Casa dels Enganys dels Sentits - La pallassa Cha-U-Kao (Henri de Toulouse-Lautrec).

     —No, no i no! Avui no hi penso ballar! Qui em vulgui veure que vingui a casa meva! —va exclamar, ben espantada, mentre manifestava una rotunda i taxativa negativa al propietari del local—. Prefereixo ser una pallassa sense feina que una pallassa torrada i fumada!

     De totes maneres, tampoc no calia que ho fes. El recinte, atapeït de públic fins poc abans, havia quedat gairebé desert. I no era d’estranyar, ja que els parisencs encara estaven trasbalsats per l’incendi del mes de maig i aquell record tan proper havia provocat que els noctàmbuls clients del Moulin de la Galette optessin per regressar a les seves llars abans de l’horari habitual.

* * *

     Des de les deu de la nit fins a les quatre de la matinada —minut més, minut menys—, centenars de llampecs van il·luminar fantasmagòricament la ciutat i el terrabastall dels trons repetits va mantenir desperts i atemorits una bona part dels vilatans.

     Afortunadament, la intensa i espectacular tempesta elèctrica —«Sense precipitacions ni calamarsada; això sí, acompanyada d’una ventada molt forta, amb ràfegues brusques i imprevisibles, conseqüència d’una revolució atmosfèrica desordenada que va provocar una baixada notable dels baròmetres», van recollir els periòdics l’endemà—, a excepció dels múltiples ensurts i atacs de pànic, no va provocar cap desgràcia personal.

     Testimoni de tot plegat va ser l’agosarat fotògraf Jean Eugène August Atget, recopilador d’imatges de la vida quotidiana de la capital francesa, que va decidir aventurar-se a les fosques pels carrers estrets, tortuosos i deserts dels barris vells, es va encaminar vers els terrenys propers al Champ-de-Mars i allà va recollir una sèrie de plaques on va enregistrar per a la posteritat aquell singular fenomen atmosfèric.

     En una de les instantànies, inesperadament, va poder captar la cèlebre imatge d’un llamp impactant sobre l’estructura metàl·lica de la construcció que, amb posterioritat, i en reconeixement al seu constructor, havia de ser coneguda arreu del món amb el nom de Torre Eiffel.

     A temps passat, el fotògraf es va adreçar per carta al responsable del Ministère de l’Instruction Publique et des Beaux-Arts per oferir-li la històrica compilació del seu arxiu d’imatges:

Monsieur, durant els últims vint anys i algun més, mitjançant els meus esforços i seguint la meva pròpia iniciativa, he pres una col·lecció de fotografies, en format 18 x 24, de cada carrer del vell París.

     Dos mil sis-cents negatius van ser adquirits per la rodona suma de 10.000 francs. Curiosament, en aquella transacció no es van incloure les plaques que havien estat recollides la nit de la fabulosa tempesta elèctrica.

La Casa dels Enganys dels Sentits - Raig sobre la Torre Eiffel



La Casa dels Enganys dels Sentits (Toni Arencón Arias - Miquel Àngel Arencón Llobet)
"La Casa dels Enganys dels Sentits"
Toni Arencón Arias - Miquel Àngel Arencón Llobet


Relats finalistes del
VIII Concurs ARC de Microrelats a la Ràdio
"Virtuts"
Març de 2018:
«Fe»

Associació de Relataires en Català

Concurs ARC de Microrelats

Relats finalistes del
VIII Concurs ARC de Microrelats a la Ràdio
"Virtuts"
Març de 2018: «Fe»


El jurat d'autors i d'autores del
VIII Concurs de Microrelats ARC a la Ràdio "Virtuts",
després de les deliberacions necessàries, fa públic el veredicte de les obres
seleccionades corresponents al subtema: "Fe":

Relats seleccionats

Títol - Autor/a o Nick

"Qüestió de fe?" - Marta Palomeras Ferran

"Records" - Pagesot

"Atrapats" - Esther Llombart Ramis

"L'advertència" - David d'Argent

"Fe de rates" - Celestí 1462

"Fe encoratjadora " - Ladybug

"Els impostors" - Tristram


Enhorabona als autors i autores seleccionats.
Moltes gràcies a tots els participants.


Comissió de Concursos
Associació de Relataires en Català
Divendres, 30 de març de 2018


Bases del Concurs i relats finalistes


«Ostatges polítics»

Madola - Montse Assens

ARC
Associació de Relataires en Català

Ostatges polítics (Madola - Montse Assens)

Ostatges polítics

Madola - Montse Assens

ARC
Col·lecció Literària Elisenda Sala / 3 - Poesia
88 pàgines | 15 x 21cm | Edició rústica amb solapes
ISBN: 978-84-17220-02-0
Primera edició: Abril, 2018

Pròleg: Madola
Poemes: © Montse Assens
Pintures: © Madola
Fotografies de les pintures: © Joan Pasqual

[ Els beneficis íntegres de les vendes seran destinats a la Caixa de Solidaritat ]


Madola        Montse Assens


L'aigua enforteix l'aparença
i el pensament transcorre en un instant.
La boira difumina la sentència
de l'ultratge que esclavitza els sentits.
La voluntat és un despropòsit
aparcat a la vorera,
privilegi del jutjat on es retenen
les idees que no es poden alliberar.
L'objectiu és arrestar-nos les paraules
sotmeses a la tirania i a la por.
L'arrest del plor desafia el colp
en la serenitat d'aquesta aparença
que transcorre en un instant.

L'aigua enforteix l'aparença...


Lluna i mar sense límits.
Sopluig sota la mirada plena.
No s'adorm la imatge del destí sota les pedres,
ni canvia l'astrolabi la posició dels astres...
Rostre de lluna implacable
que navega les aigües de la mar,
estela de llum on sotsobren els vaixells.
Llambregada furtiva sota un cel blau.
El vent s'inicia,
on s'arremoren els estels.

Lluna i mar sense límits...


'Ostatges polítics (Madola - Montse Assens)'
"Ostatges polítics"
Madola - Montse Assens



«El conte de l'espurneta del Sol:
Un viatge d'aventura a la Terra
(Segona Part)
El naixement i la primera infància»

Liudmila Liutsko

Associació de Relataires en Català - ARC

El conte de l'espurneta del Sol - El naixement i la primera infància (Liudmila Liutsko)

El conte de l'espurneta del Sol:
Un viatge d'aventura a la Terra
(Segona Part)
El naixement i la primera infància

Liudmila Liutsko

Col·lecció Camí del Sorral - Número 32
Lo Càntich - ARC
Març, 2018

70 pàgines - Format: 14,8 x 21 - Enquadernació: Rústica
Interior en colors
ISSN-EAN en paper: 9772014303903 32>
ISSN-EAN ebook-pdf: 9772014303323 32>


Comprar llibre       Comprar ebook-pdf


Salutació

     Benvolguts lectors i lectores,

     Aquest conte és la continuació de la primera part d’El conte de l’espurneta del Sol, on l’espurneta feia un viatge a la vida de la Terra. I en aquesta segona part, El naixement i la primera infància, la Dària comença la seva primera aventura en la vida real, quan neix com una noia.

     L’espurneta té la seva essència plena d’amor i de coneixement savi, per herència del Sol; però, per poder evolucionar, ha de passar la vida de manera independent dins del cos humà. Per la seva curiositat, i per la seva diferent visió, tot se li fa una mica «estrany». Realment, tothom és així a causa de la seva essència, només que la gent, quan creix, no ho vol admetre i ho considera «coses infantils». Es guien més per la raó i per la lògica. La mateixa vida ensenya que, a més de la ment, també tenim el cor, que pot salvar la vida de la catàstrofe d’autodestrucció a la qual estem encaminats els humans.

     «L’amor i la bellesa salvaran la vida», van pronunciar molts escriptors, artistes, músics i pintors de diferents èpoques i cultures; i potser tenien raó. És la part de la balança que faltava, la part no racional, però la que hauria de portar a una existència d’evolució superior de la Terra.

     Espero que la història de l’espurneta us pugui ajudar a veure que hi ha una gran multitud de cultures, i que de vegades no les entenem a causa dels prejudicis, per la intolerància a la diferència, o simplement perquè ens fa mandra de pensar-hi. O millor, no pensem, o no volem entendre, que hi ha diferents enfocaments en un mateix fet o problema, i potser, veient-ho des d’un angle diferent, podem descobrir o trobar les explicacions que no es veuen a primera vista.

     Aquest conte no té el propòsit de proporcionar la informació com si fos la veritat absoluta. Es tracta de despertar la creativitat i la calidesa del cor, d’obrir les nostres ments a altres cultures i a la vida del planeta en general. Aquest conte és força real, ja que conté molts fets de vides reals. Fins i tot, de vegades, aquesta realitat sembla més fantasiosa i increïble. És un viatge al món real, amb uns ulls que no acostumin a donar-ho tot per suposat.

     Nosaltres, quan viatgem a un lloc nou, ho veiem tot amb una percepció distinta. Tot sembla més bonic i més interessant que no pas les coses que ens envolten habitualment i que estem acostumats a veure cada dia. De vegades, però, quan tornem a casa, podem apreciar més el que tenim i que ja no percebíem.

     Aquest és un viatge a la vida real, fet amb uns ulls «no acostumats» a veure la banalitat de les coses de sempre.

     Espero que us agradi i que acompanyeu l’espurneta en el seu viatge a la Terra.

L'autora


'El conte de l'espurneta del Sol (Segona Part) (Liudmila Liutsko)'
"El conte de l'espurneta del Sol:
Un viatge d'aventura a la Terra
(Segona Part)
El naixement i la primera infància"
Liudmila Liutsko



Relats finalistes del
VIII Concurs ARC de Microrelats a la Ràdio
"Virtuts"
Febrer de 2018:
«Temprança»

Associació de Relataires en Català

Concurs ARC de Microrelats

Relats finalistes del
VIII Concurs ARC de Microrelats a la Ràdio
"Virtuts"
Febrer de 2018: «Temprança»


El jurat d'autors i d'autores del
VIII Concurs de Microrelats ARC a la Ràdio "Virtuts",
després de les deliberacions necessàries, fa públic el veredicte de les obres
seleccionades corresponents al subtema: "Temprança":

Relats seleccionats

Títol - Autor/a o Nick

"Amb el lluç penjant de la forquilla" - Aleix de Ferrater

"Temptacions" - Samnaiura

"Diguen" - rnbonet

"Temprança no ve de trempar" - berguedana

"Sophrosyne" - Sofía Barbal

"Jaumet, no et passis..." - Joan Gausachs i Marí

"Flamígera" - deòmises


Enhorabona als autors i autores seleccionats.
Moltes gràcies a tots els participants.


Comissió de Concursos
Associació de Relataires en Català
Dimecres, 28 de febrer de 2018


Bases del Concurs i relats finalistes


Relats finalistes del
VIII Concurs ARC de Microrelats a la Ràdio
"Virtuts"
Gener de 2018:
«Fortalesa»

Associació de Relataires en Català

Concurs ARC de Microrelats

Relats finalistes del
VIII Concurs ARC de Microrelats a la Ràdio
"Virtuts"
Gener de 2018: «Fortalesa»


El jurat d'autors i d'autores del
VIII Concurs de Microrelats ARC a la Ràdio "Virtuts",
després de les deliberacions necessàries, fa públic el veredicte de les obres
seleccionades corresponents al subtema: "Fortalesa":

Relats seleccionats

Títol - Autor/a o Nick

"Jana" - Maria Quintana

"L'home de l'escombra" - Toni Arencón Arias

"El polze de Marek Jarkowski" - Tristram

"Estimat Jordi" - Esther Llombart Ramis

"El mocador" - E. Viladoms

"Paciència" - deòmises

"Frase a frase" - Vicent Terol


Enhorabona als autors i autores seleccionats.
Moltes gràcies a tots els participants.


Comissió de Concursos
Associació de Relataires en Català
Diumenge, 28 de gener de 2018


Bases del Concurs i relats finalistes