Relats finalistes del
VI Concurs de Microrelats ARC a la Ràdio
"Comuniquem-nos!"
Desembre de 2015:
«... Per llenguatge de signes»

Associació de Relataires en Català

Concurs ARC de Microrelats

Relats finalistes del
VI Concurs de Microrelats ARC a la Ràdio
"Comuniquem-nos!"
Desembre de 2015: «... Per llenguatge de signes»


El jurat d'autors i d'autores del
VI Concurs de Microrelats ARC a la Ràdio "Comuniquem-nos!",
després de les deliberacions necessàries, fa públic el veredicte de les obres
seleccionades corresponents al subtema: "... Per llenguatge de signes":

Relats seleccionats

Títol - Autor/a o Nick

"Senders de pedra silenciosa" - brins

"Alexitímia (o Confidències)" - deòmises

"A la seva imatge i semblança" - Ivan Bonache

"Emocions" - mar - montse assens

"Joc de vanos" - Ferran Planell

"Llenguatge de signes" - Edgar Cotes i Argelich

"La noia de negre" - E. Viladoms


Enhorabona als autors i autores seleccionats.
Moltes gràcies a tots els participants.


Comissió de Concursos
Associació de Relataires en Català
Dissabte, 26 de desembre de 2015


Bases del Concurs i relats finalistes


«Històries quotidianes»

Maria Teresa Galan i Buscató

ARC
Col·lecció Camí del Sorral / 28

Històries quotidianes (Maria Teresa Galan i Buscató)

Històries quotidianes

Maria Teresa Galan i Buscató

Col·lecció Camí del Sorral - Número 28
Lo Càntich - ARC
Desembre, 2015

Pàgines: 134 - Dimensions: 15x21cm. - Enquadernació: Rústica
ISSN-EAN en paper: 9772014303903 28>
ISSN-EAN ebook-pdf: 9772014303286 28>

Pròlegs:
Joan Gausachs - Esteve Amigó - Mercè Bagaria

Il·lustració de coberta:
“La lectora”
Jean-Honoré Fragonard


Comprar llibre

Adquirir 'Històries quotidianes' - Bubok - Llibre       Adquirir 'Històries quotidianes' - Lulu - Llibre


Comprar ebook-pdf

Adquirir 'Històries quotidianes' - Bubok - ebook-pdf       Adquirir 'Històries quotidianes' - Lulu - ebook-pdf       Històries quotidianes' - Casa del Libro - ebook-pdf       Adquirir 'Històries quotidianes' - El Corte Inglés - ebook-pdf


Històries quotidianes

A tall de presentació

     Maria Teresa Galan i Buscató és una relataire que he conegut no fa gaire temps, per mitjà d’aquesta plana tan nostra que és Relats en Català. Vàrem connectar de seguida. Amb ella, és molt fàcil fer-ho, només has d’escoltar-la una estona i t’adones que emana pau, senzillesa, harmonia i ganes de conviure.

     Maria Teresa Galan i Buscató és una autora espontània, que té necessitat d’abocar al paper les seves ocurrències i també les seves tribulacions.

     De vegades —aquesta és una opinió molt i molt personal—, em fa la sensació que escriu per a ella mateixa, per descomptat que si a continuació és llegida, millor que millor. Però crec sincerament que, si no ho fos, continuaria, continuaria escrivint.

     Els seus relats, sovint amb finals sorpresa, tracten temes quotidians, senzills. En altres ocasions, ens sorprèn posant els seus personatges en situacions angoixants, tràgiques, per després obrir una finestreta, una escletxa que deixa entreveure una suavització del final, que pot ser esfereïdor, talment com si els demanés perdó.

     Teniu a les mans un llibre de contes, n’hi ha uns quants. Llegiu-los a poc a poc, assaboriu-los... Uns us agradaran més que d’altres, potser fins i tot que amb alguns, és una remota possibilitat, no hi trobeu cap afinitat, però fins i tot aquests no us deixaran indiferents. Us recomano doncs que els llegiu. No perdeu més temps.

Joan Gausachs



Quatre pinzellades

     En el decurs dels darrers anys, he llegit algun dels escrits de Maria Teresa Galan que han arribat a les meves mans i sempre m’ha cridat l’atenció la facilitat que té d’extreure el suc de qualsevol fet o situació aparentment banal.

     Avesats com estem a valorar més la gran notícia i l’obra transcendent, sovint obviem les qüestions del dia a dia, aquells temes de la vida quotidiana que tenim a l’abast i que se’ns escapen o bé per una manca de capacitat d’observació o de sensibilitat vers el món proper que ens envolta. I és en aquest món de l’entorn de casa nostra, gairebé de barri o fins i tot observant la vida des del balcó del seu domicili, que l’autora n’extreu un seguit d’històries, històries de la vida quotidiana, que descriu amb un llenguatge ric i alhora senzill, com correspon a un combinat de l’estil de l’autora i la veu de la majoria dels personatges que intervenen en els diferents relats.

     No em correspon a mi fer una anàlisi detallada de cadascuna de les històries que omplen aquest volum, aquesta feina la deixo als lectors, però sí que vull fer quatre pinzellades sobre la impressió que m’ha causat la reposada lectura del llibre.

     Insisteixo en el fet que, en moltes de les històries, situades enfront d’un fet aparentment intranscendent, sense més importància que el que pugui afectar a un personatge concret, l’autora et va conduint per una mena de camins que, d’entrada, semblen menar vers un final sense suc ni bruc, però que, quan arribem al final, ens sorprèn amb un desenllaç, sovint inesperat, del qual habitualment hom en pot extreure una conclusió que invita a la meditació o desperta la ironia.

     La preocupació pels temes que afecten la nostra societat, com ara l’atur, la vellesa, les relacions de parella o la situació del país és freqüent en gran part dels relats, que tracta amb gran sensibilitat, sense caure en un sentimentalisme exagerat, sinó que, com acabo de dir en el darrer paràgraf, sovint provoca un somriure gens contingut.

     Hom pot saltar d’una història d’amor al final de la vida, una veritable elegia de les relacions de parella, a una altra on el personatge frueix sarcàsticament per la mort del marit. Tampoc no hi manquen les anècdotes personals ni el bon humor.

     En resum, com diem en català: cada casa és un món, i és aquest món, amb tot el que el conforma i els seus personatges que, cadascun amb les seves circumstàncies personals, dins de cada casa i en el seu entorn proper, que relat a relat van donant forma a un llibre àgil i amè, amarat alhora d’una pregona sensibilitat.

Esteve Amigó


Homenatge a la memòria

     La protagonista indiscutible d’aquestes quaranta-vuit històries quotidianes és sens dubte la memòria.

     D’una banda, la memòria llunyana, els records de la infantesa, de la joventut, dels moments dolços de la vida que es dibuixen amb una certa nostàlgia. D’una altra, hi trobem una memòria de més llarg recorregut, una memòria que circula per les venes d’aquells personatges que ja han entrat en la vellesa i rememoren no una anècdota divertida, no un moment pletòric, cap episodi concret, sinó el compendi del que ha estat l’existència. En aquests casos, la mirada enrere es fa molt inquietant, com si el lector, alhora que ho fa el personatge, hagués de travessar una boira densa per retrobar-se amb la felicitat que ha esvaït el pas implacable del temps.

     Hi ha una altra memòria lligada a les diverses estacions de l’any, a les tradicions com les festes de Nadal o la dels Reis. El Nadal hi té un gran protagonisme i, de retruc, la família i, fins i tot, diria que també l’esperança. Les descripcions acurades de la Maria Teresa retraten les taules ben parades, la gastronomia típica, la gatzara de petits i grans, però també la solitud ingrata i la distància emocional cap aquells que comparteixen la mateixa sang.

     Observadora com és, l’autora ha tingut ben present la memòria històrica, la que conforma la nostra manera de ser i de pensar, la que va lligada als successos que han fet del nostre país allò que és en ple segle XXI. No li fa res viatjar tres-cents anys enrere. També és capaç de reproduir un diàleg força interessant entre Espriu i el Temps.

     I per últim, encara hi ha una memòria més per esmentar, la més remarcable segons el meu criteri. La memòria que ja ha començat a declinar, la que ja és a punt de perdre’s del tot. La sola idea de la pèrdua engendra una por insalvable, una por que gairebé sentim nostra. «Maduixes» és un d’aquells relats que toca la fibra més sensible, com també ho fa «El meu enemic».

     L’oblit i la mort són una mateixa cosa? Al llarg dels relats hi trobareu aquesta reflexió de forma continuada i no sempre és uniforme la resposta. No sembla que la mort causi tanta basarda si un s’hi acosta amb els cinc sentits. Llavors és un alliberament, un conformar-se plàcid. En canvi, la nebulosa de l’oblit provoca una angoixa irremeiable.

     I també hi ha, perquè forma part del tarannà de l’autora, una mirada cap endavant, cap al futur, l’esperança d’una vida digna, perquè perdre la dignitat seria molt pitjor que perdre la memòria. Aquest és el missatge que s’endevina darrere de cadascuna d’aquestes històries quotidianes, un missatge que ens diu que ens agafem fort a allò que estimem i que deixem que, quan arribi el moment, aquesta força ens transporti amunt, amunt, com si ens estirés un senzill paraigua.

Mercè Bagaria


Tast


Els dos amants

     AMATENTS l’un de l’altre, els dos amants es miren: ferms, impertorbables, resistint les tempestes, el fred, les provocacions de la gent, les crítiques i admiracions. Només barrejades en els sons dels trons, les seves veus s’alcen per manifestar el seu amor i la seva admiració. Fets de la mateixa pedra: dos badalots perfectes.

     Dia rere dia, embadalits, aguanten el sol que besa els seus cossos fets de la millor pedra i vestits amb trencadís de ceràmica i fragments de marbre. Els seus cossos resplendei-xen felicitat quan el sol els contempla. La lluna, testimoni i còmplice, els protegeix de les mirades obscenes; i ells, envejosos, contemplen les parelles que es besen indiferents a la seva presència.

     Voldrien córrer l’un cap a l’altre i fondre’s en un sol bloc, trobar-se per besar-se, però tenen els peus clavats al terra. Els van fer alts i forts, capaços d’aguantar-ho tot, fins i tot les envestides d’una guerra. I ells s’han jurat amor etern: junts, sempre junts, compartint aquest amor secret que els dóna força davant de tots.

     Una parella passa i se’ls mira encuriosida, percebent aquest amor que no poden manifestar, i senten enveja d’aquesta unió, d’aquests dos badalots: són dos amants!

     Ara plou, l’aigua llisca lentament acariciant i reconfortant cada racó dels seus cossos febrosos d’amor. El seu destí és aquí, al terrat de la Pedrera, disfressats de gegants.

oo0O0oo


'Històries quotidianes (Maria Teresa Galan i Buscató)'
Històries quotidianes
Maria Teresa Galan i Buscató



«La llum»

Diversos autors

Associació de Relataires en Català (ARC)

La llum (Diversos autors)

La llum

Diversos autors

Col·lecció Camí del Sorral - Número 27
Lo Càntich - ARC
Novembre, 2015

Pàgines: 188 - Dimensions: 15x21cm. - Enquadernació: Rústica
ISSN-EAN en paper: 9772014303903 27>
ISSN-EAN ebook-pdf: 9772014303279 27>

Il·lustració de coberta:
Anna Rispau i Falgàs

Coberta posterior:
Roser Vilagran


Comprar llibre       Comprar ebook-pdf


     L’Assemblea General de les Nacions Unides va proclamar, en la seva LXVIII sessió, l’any 2015 com a Any Internacional de la Llum i de les Tecnologies basades en la Llum, amb l’objectiu de conscienciar tothom de la importància que la llum té en la vida dels ciutadans del món, en el desenvolupament de la societat i en els reptes als quals s’enfronta la Humanitat. La llum juga un paper fonamental en la nostra vida quotidiana. Ha revolucionat, entre altres aspectes, la medicina o el desenvolupament d’Internet. Durant segles, la llum i les seves aplicacions han constituït un element d’unió que transcendeix totes les fronteres, no només les geogràfiques sinó també les de naturalesa cultural, de gènere o edat.

     Des de l’Associació de Relataires en Català (ARC) ens afegim a aquesta celebració amb un objectiu solidari, tot destinant els beneficis d’aquest recull de contes a la Marató de TV3 2015, dedicada enguany a les malalties metabòliques.

     El contes i les il·lustracions d'aquest recull han estat seleccionats d'entre les obres presentades al Concurs ARC de Contes Infantils 2015 "La llum", projecte literari, artístic i solidari de l'Associació de Relataires en Català (ARC)

oo0O0oo

Obres i autors

Llum de ciri – Ramon Navarro Bonet “rnbonet”
La cuca de llum – Elisenda Sala i Ponsa
L’escriptor, el llum, les escales i el porter – Joan Gausachs i Marí
Llum tènue – Pilar Campmany
La dama incandescent (conte de les nits llargues) – Maria Dolors Vallverdú i Torrents
Capvespre de conte – Glòria Calafell
Dia lluminós – Imma Cauhé Raspall
L’avi va ser fanaler – Gemma Matas Gustems
Em dic Alan i tinc set anys – Shaudin Melgar-Foraster
Flama tremolosa – Josep Ventura Codina
D’esquena la llum – Montserrat Vilaró Berenguer
La Menuda – Carme
Jocs de llum – Montserrat Lloret Perxachs
La nena electrocinètica – Encarna Romero
Les llums de na Margarida – Antònia Puiggròs Muset
El fanal del gnom – Carme Solà
La llum – Ferran Planell i Coflent
La bombeta del rebost – Ferran Planell i Coflent
La dama de la nit – Joan Carles Franquet
Xispa – Tapisser
La llum – Montse Assens “mar”
La lluerna – Celestí Casòliva
La llum dels somnis – Anna Rispau i Falgàs – Sílvia Romero i Olea
La cuca de llum – Frederic Blanco
La Fosqueta i en Contrallum – Montse Assens “mar”
La llum d’una estrella – Toni Arencón Arias
La cuca Piluca i el Sol – M. Pilar Navarro
El concert de les granotes – Xavier Bertran
La juguesca – M. Carme Marí
La llum – Anna Rispau i Falgàs
El rei del país de la llum – Roser Blàzquez i Gómez
Un estel de llum – Eva Caselles Pujol
Lumiland – Marta Molina Gómez
La llum de la vida – Liudmila Liutsko
Un raig de llum – Layla Selim Jordà
El país de la foscor – Ignasi Soler Cabestany
L’única llum del món – Francesc Ruiz
Llums i ombres – Roser Vilagran
Llàntia (o Fórmules) – deòmises
Històries d’en Pep i Pere Germans. No Apaguis la Llum, Mare – Olga Adrià Serrano
Un trol en les nostres vides – Helena Lucas Sanabrias
El Robotet Oxidat – Miquel Obenza Vilar
Aventurers – Genís Moreno
M’agafà de la mà – Anna Codolar
Tinc una idea, faré un llaüt – Francisco Caro Carulla
El viatge màgic d’en Pau i la llum de la flama – Aziz Zaouki
La llum de l’eclipsi – Frank Arce
La Lili a la recerca de la llum perduda – Peter – Frank Arce – Francisco Caro Carulla – Aziz Zaouki
L’heroi radiant – Edgar Cotes i Argelich
El llum blau – Ainhoa Campoy Garcia-Campmany
El món del Sol i dels colors – Alex i Marc Valero Liutsko
El tresor de la llum – Mireia Garcia i Crevillén
La llum del Sol – Arnau Garcia i Crevillén
La llum i la felicitat – Itziar de la Rosa Matas


Tast:


«Llum de ciri»
Ramon Navarro Bonet "rnbonet"


Llum de ciri (Ramon Navarro Bonet)


«La cuca de llum»
Elisenda Sala i Ponsa


     AVUI m’agradaria contar una història que potser pot semblar una mica fantasiosa, però que, per a la personeta que la va viure, no ho va ser. I, en el fons, té molt de veritat viscuda.

     Ja fa molt de temps, quan aquesta personeta tenia uns quatre o cinc anys, va passar un estiu en companyia de la seva àvia, a les casetes de fusta dels banys “Las Delicias” de la platja de Montgat. Les casetes es llogaven per mesos i s’hi cuinava i dormia; i molta gent humil i treballadora, que no podia fer els viatges que ara es fan amb tanta facilitat, les llogava per passar-hi els estius.

     Resulta ser, doncs, que aquesta nena, una nit, quan ella i l’àvia ja estaven ficades cadascuna al seu llit, observà amb sorpresa una llumeta verda i brillant, petitona com una llentilla, que seguia fixa molt a prop seu entre les fustes de la paret. Era una nit sense lluna i les parets de la caseta de fusta no deixaven passar cap altra llum. La curiositat, més que la sorpresa, la va fer aixecar, i, quan va intentar tocar aquella llumeta, la llumeta va desaparèixer. Val a dir que aquesta personeta era molt atrevida i res li feia por i per això la volgué tocar.

     Al matí, quan la seva àvia es llevà, la nena va preguntar què era aquella llum que havia vist, i l’àvia li contestà que probablement era una cuca de llum, que a l’estiu s’encenien per dir a les companyes i companys on eren, per poder parlar i explicar-se les seves coses.

     Però, aquella personeta curiosa no quedà del tot satisfeta amb l’explicació de la seva àvia, perquè ella ja sabia que, per fer llum, calia el petroli o el gas o la llenya cremant i el carbó, i ella no havia vist res de tot allò a dins d’aquella llentilla tan petita i, a més, què hi feia la llumeta tota sola a dins de la paret de fusta de la caseta? Aleshores, va arribar a la conclusió que la llumeta era una fada, com la del conte de Peter Pan, que la seva mare li havia llegit els dies de festa quan no treballava fora de casa. Segur que la llumeta es deia Campaneta o algun altre nom semblant, perquè totes les fades tenien un nom.

     A la nit següent seguí espiant, desvetllada, per si tornava la llum de la fada, i, en efecte, la llumeta va tornar, però ja no va intentar tocar-la per por que desaparegués, i així va romandre ben quieta i desperta fins que la son la va vèncer!

     Totes les nits, sens falta, la llumeta s’encenia al davant dels ulls admirats de la nena, i quan arribava el matí, la llum de la fada desapareixia.

     La nena mai va explicar el que creia que era en realitat aquella llumeta: una missatgera que li anunciava l’arribada del pare que havia marxat a terres llunyanes, quan ella tenia deu mesos, i que sols coneixia gràcies a les fotografies que li ensenyava la seva mare i a les cartes escadusseres que la mare llegia a tota la família, escrites en el llenguatge castellà que no era el que parlaven a casa seva els avis, la tieta-àvia, els oncles i la mare. La nena va guardar el secret gelosament perquè tenia por que si ho explicava, es desfaria l’encanteri i el seu pare no tornaria mai més!

     I gràcies al secret tan ben guardat, el missatge de la fada llumeta es va fer realitat i la nena va poder abraçar el seu pare després d’haver d’esperar alguns anys més.

oo0O0oo


«Llums i ombres»
Roser Vilagran


Llums i ombres (Roser Vilagran)


«L’heroi radiant»
Edgar Cotes i Argelich


     NO pot sinó meravellar-se davant aquell sol fulgu-rant que, omnímode, no deixa esmunyir ni un racó d’obscuritat. Aquest és talment com un cavaller de la resplendor que, amb ferotgia, venç tots els seus foscos enemics. Les criatures de la tenebra s’esvaeixen només amb la seva presència vigorosa i els perills que sembla-ven fatals a primera vista, esdevenien innocus i minúsculs amb ell.

     Ara, es troba davant un camí de claror on totes les seves pors s’han dissipat. El nen no creu que hagués pogut arribar sa i estalvi al lavabo, si no hagués estat emparat per la llum puixant que emanava de la bombeta del seu passadís, que el va rescatar de tots els monstres que l’assetjaven en la foscor.

oo0O0oo


'La llum (Diversos autors)'
La llum
Diversos autors